Powerpoint Maria Mercè Marçal

Literatures de l'exili. Retorn a Catalunya

Literatures de l'exili. Retorn a Catalunya
Del 21 d'abril al 21 de juny de 2009. Palau Moja (C. Portaferrissa, 1-3. Barcelona)

Perduda la guerra civil l’any 1939, Catalunya va veure marxar cap a l’exili els millors escriptors i intel·lectuals. El seu destí va ser, primer, França, des d’on va iniciar-se la diàspora que els duria a Anglaterra i a Suïssa, a la República Dominicana, a Mèxic, a l’Argentina o a Xile.

“Literatures de l’exili. Retorn a Catalunya”,comissariada pel crític literari Julià Guillamon i l'artista Francesc Abad, es podrà veure del 21 d’abril al 21 de juny a la sala d’exposicions del Palau Moja de Barcelona. L'exposició ens presenta la vivència d’aquests exiliats en una Europa sacsejada per la Segona Guerra Mundial i reconstrueix la relació amb els països d’acollida, a l’altre costat de l’Atlàntic, en una experiència que enfronta la literatura catalana amb els grans temes de la pèrdua de la identitat, de l’«altre» i de la vida a les grans metròpolis contemporànies.

L’exposició vol fer reviure l’experiència de l’exili a través de les veus i els testimonis dels seus protagonistes: la desaparició d’un món, els obligà a prendre decisions i a desenvolupar estratègies de supervivència, i també a obrir-se a nous horitzons, la qual cosa es va traduir en un gran nombre d’iniciatives culturals.

El projecte arrenca de l’exposició que es va veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona l’any 2005 i recull el material descobert durant les itineràncies per Llatinoamèrica. N’és fruit una nova exposició sobre l’exili dels escriptors catalans i la nova vida que els seus descendents han fet als països d’acollida.

5. La poesia dels anys vuitanta i noranta

5.1 Introducció

Els canvis de la nova dècada van determinar uns plantejaments culturals completaments nous, que van consistir en la interrupció de la cultura de massa, l'estructuraciò de les primeres polítiques culturals amb diners públics, l'eclipsi de la societat civil en benefici de les institucions i finalment l'adequació de les ofertes culturals a les lleis del mercat. Tot plegat va derivar en la professionalització dels creadors i en un impuls de la indústria cultural (editorials, discogràfiquesa, publicacions, etc.)

5.2 Joan Margarit

5.3 Narcís Comadira

5.4 Francesc Parcerisas

5.5 Pere Gimferrer

5.6 Enric Casasses

5.7 Maria-Mercè Marçal

Dossier: Ramona, adéu

PARLEM DE REVOLTES

Un dels temes de Ramona, adéu és el de la revolta, entesa com la conseqüència d’un conflicte. De conflictes n’hi ha hagut sempre, i de tota mena: generacionals, personals, socials, bèl·lics, etc. Montserrat Roig, a la novel·la que treballeu (i, en general, en tota la seva obra), explica conflictes, lluites, revoltes...
Ramona, adéu gira a l’entorn de dos eixos fonamentals: el context històric del segle xx, marcat per grans canvis, i la lluita interior de les protagonistes per desenvolupar-se en aquest context. Eixos que destrierem de la següent manera:
Les revoltes externes ens explicaran el context històric fent referència als fets històrics més importants d’aquest segle.
Les revoltes internes ens explicaran la lluita interior de les protagonistes, i la seva evolució psicològica.

4. REVOLTES INTERNES

Els grans canvis que s’han produït al llarg de la història no només han afectat la col·lectivitat, sinó també l’individu. Les protagonistes de Ramona, adéu lluiten, cadas­cuna a la seva manera, per construir la seva pròpia identitat; és a dir, fan la seva petita revolta individual com a reacció contra els fets externs que els ha tocat viure.

Les tres Mundetes viuen una insatisfacció personal que es manifesta, sobretot, en les seves relacions amoroses i que reflecteixen un dels temes predilectes de l’autora: la llibertat i la independència de la dona en tots els aspectes.

Encara hi ha dones que tenen por de ser elles mateixes, d’expressar les seves opinions, de manifestar-se davant del món, potser perquè se senten atacades pel seu entorn i prefereixen adaptar-s’hi, potser perquè, avui dia, mantenir una actitud crítica i reflexiva, lluitar per la pròpia autonomia i desitjar una vida afectiva plena al mateix temps, no són coses fàcils.

[...] És la lluita per aconseguir una nova identitat humana a partir del fet biològic d’haver nascut dona, és aconseguir, juntament amb els homes, una categoria nova i superior: la de persona.

M. Roig, Mujeres en busca de un nuevo humanismo (p. 4-5)

[traducció: M. C. Farreras i M. Manresa]

4.1. El món intern de l’àvia
4.2. El món intern de la mare
4.3. El món intern de la filla

4.1. El món intern de l’àvia

1. L’àvia Mundeta es caracteritza per l’individualisme, l’esperit de llibertat i l’idealisme, la qual cosa farà que busqui fora del matrimoni la seva realització com a dona. Aquesta és la seva revolta individual. La seva relació amorosa amb en Víctor Amat, l’estudiant, l’ajudarà a trencar les formes convencionals de l’època que li ha tocat viure. Podem establir un clar paral·lelisme entre aquest personatge i la protagonista de Madame Bovary: M’agradaria poder dir, com madame Bovary, que tinc un amant. Però és mentida. Estic ferida d’amor i morta de por. (p. 133)

Per a entendre millor aquest personatge, llegiu el fragment que teniu a continuació sobre el Romanticisme i, després, feu les activitats que segueixen.

El Romanticisme és un moviment d’adscripció burgesa que aparegué a Europa al darrer quart del segle xviii. Més concretament, el seu inici fou a Alemanya i Anglaterra; posteriorment, al principi del segle xix, es va anar propagant per Europa amb algunes variants pròpies de la personalitat específica de cada literatura.

El moviment té unes característiques oposades, en la majoria d’aspectes, al moviment immediatament anterior, que es basava en la raó, l’equilibri, la mesura, els refinaments, els artificis, les normes... Els escriptors romàntics es rebel·laren i s’oposaren a aquesta literatura representativa de l’antic règim; proposaren una visió nova de la vida més d’acord amb el món d’aleshores. Si abans el que regia per excel·lència era la raó, ara ho faran el sentiment, la imaginació; oposaran també a la norma la llibertat de l’artista. […]

À. Bosch i P. Puimedon, Iniciació a la història de la literatura catalana (p. 183)

a) Subratlleu les idees principals del text següent i, després, feu-ne un resum.
-El Romanticisme és un moviment d'ascripció burgesa que aparegué a Europa al darrer quart segle XVIII.El seu inici fou a alemanya i Anglaterra,al principi del segle XIX es va anar propagant per Europa.
Les caractersístiques oposades en la majoria al moviment anterior que es basava en la raó,l'equilibri,la mesura,els refinaments,els artificis,les normes.
Els escriptors rimàntics proposaren una visió nova de la vida.

b) Després d’haver entès en què consisteix el Romanticisme, llegiu el que escriu l’àvia Mundeta i busqueu les actituds romàntiques del personatge.

6 de desembre 1894.

[...] M’agrada la presència d’en Francisco. Encara que de vegades hi voldria endevinar, al seu rostre, una espurna de melangia, la tristesa dels esperits romàntics, dels qui no esperen res d’aquest món. (p. 31)

7 de desembre de 1894.

No sé per què em caso. [...] La mamà i jo no ens entenem. Entestada a convertir-me en una senyoreta, m’ha privat tota la vida de llegir, que és l’única cosa que m’agrada una mica. Havia de fer puntes de coixí, sempre amb els boixets entre mans. Mentre, somiava en les meves heroïnes dels llibres, les santes i les reines, que em feien companyia cada nit, amagada a les golfes i amb una espelma al costat. El Francisco m’ha dit que només té un llibre, El buen muchacho, de Paul de Koch. (p. 38-39)

Còpia les actituds romàntiques de l’àvia Mundeta:

1.Hi voldria endevinar,al seu rostre,una espurna de melangia,la tristesa dels esperits romàntics...
2.Entestada a convertir-me en una senyoreta,m'ha privat de llegir,que és l'unica cosa que m'agrada una mica.
3.Somiava en es meves heroïnes dels llibres,les santes i les reines,que em feien companyia cada nit.

Dossier: Ramona, adéu

1.4. Per poder fer una lectura més profitosa, us recomanem que, a mesura que llegiu, anoteu —seguint el model que us proposem— informacions útils. Això us ajudarà a entendre més bé el llibre.

Fets i personatges històrics:
ÀVIA:Guerra de les Colònies (1898),Alfons XIII,Incorporació de Gràcia a Barcelona(1898),Tramvia elèctric a Gràcia(24 de febrer de 1899).
MARE:Vaga de la Canadenca(febrer-març de 1919),Proclamació de la República(14 d'abril de 1931,Fets d'octubre 1934,Guerra civil(1936-1909),Explosió camió al costat del Coliseum(17 març 1938).
FILLA:Assamblea Constituent,Caputxinada(1966),Tancament Universitar de Madrid.

Llocs (noms de poblacions, de carrers i places, d’establiments...):
ÀVIA:Siurana ,Barri de Gràcia ,Bar Núria,Rambles,París,Barris de Gràcia i Eixample,Valldoreis,Liceu,Barri del Raval,C/Cardens,C/Flor de Lliri,C/ Moncada,C/Cremat Xic,C/Cremat Gran,C/Flassaders,C/Princesa,C/Tarantana,C/Fussina.
MARE:Voltans de Valldoreix,El Núria(Rambla),La Valenciana,Carretera de l'Arrabasada,Rambles,Bar Tostadero,Barri del Raval.
FILLA:Carretera de Sarrià,Tanganika,Acapulco,Safari,Meublé,Ripoll.

Referències musicals, pictòriques i literàries:
ÀVIA:
«Vals de Coppelia»,Bach,Madame Bovary,Claro de Luna,Vals de las Flores,El tributo de las cien doncellas,Vals de las Olas,Firulí,Firulà.
MARE:American Jazz,Samba,Cançó l'amour..oh l'amour,Tangos,Dansa.
FILLA:Otis Reading(soul),Pain in my heart,I'm depending on you.

Frases que us agradin especialment:
-Vostè caminava a poc a poc com si estés ena­morat, què li diria, del paisatge o d’alguna cosa bonica.
-Ningú ho havia comprès que la seva facilitat no era més que una immensa dosi d'amor,una extraordinària capacitat d'estimar.
-La mamà,entesada a convertir-me en una senyoreta,m'ha privat tota la vida de llegir.
-M'agradaria poder dir,com Bovary,que tinc un amant.Però és mentida.Estic ferida d'amor i morta de por.

2. Una de les claus per a entrar a la novel·la és descobrir com estan narrats els fets. Feu les activitats següents, que us ajudaran a entendre millor Ramona, adéu des del principi:

a) Localitzeu aquest fragment a la pàgina 58: Estava cansada, les varius em tibaven la pell de les cames, els peus em feien molt de mal per les durícies [...] Després, busqueu aquest altre de la pàgina 161: Les cames ja no em feien mal, com si les varius s’haguessin tornat rajolins de mel.

b) Hi ha alguna semblança entre aquests dos fragments? Quins canvis hi veieu?
-És la mateixa persona,a la mundeta primer li feien mal les varius ja que era
embarassada,desprès va tindre el fill i ja no li feia mal.
c) En tots dos casos s’utilitza la primera persona? Si.

d) Els fets narrats poden fer referència al mateix personatge? Si.

3.

3.1. Entre les pàgines 53 i 59 hi ha una data que us permetrà saber en quina època se situen els fets. Localitzeu-la.
-17 de març de 1938.(2a Guerra Mundial).


3.2. A la pàgina 59 hi ha una altra data.

a) Quina? 17 de juliol.

b) Es tracta de la mateixa època? Si

c) S’expliquen els mateixos fets? No


3.3. Llegiu de la pàgina 63 a la 88.

a) Quines dates apareixen en el diari de l’àvia?
-10 de gener 1898.
- 6 de desembre 1894.
- 7 de desembre 1894.
- 15 de desembre 1894.
-17 de desembre 1894.

b) Entre el 7 de desembre de 1894 i el 10 de gener de 1898 hi ha espais en blanc significatius. Què creieu que separen?
-Diferents mundetes.
- Èpoques i personatges diferents.

Resum Monserrat Roig

Pàgines 19 i 20.

Els setanta
A la dècada dels setanta es fa el Procés de Burgos contra militants d'ETA que van ser condemnats a mort. Roig va participar en la tancada al monestir de Monserrat.
Víctor Català va guanyar un premi amb un recull de narracions, on l'escriptora inaugura les constants de la seva obra: el protagonisme de la dona.
La seva primera novel.la va ser "Ramona, adéu"(1972), narra la història de tres dones.
Guanyà el premi de Sant Jordi amb "El temps de les cireres"(1977). En aquests llibres dóna la seva visió de la petita burgesia, també narra la realitat a través de la mirada de les dones i combina l'escriptura amb la docència.
Va treballar com a lectora de llengua espanyola a la Universitat de Bristol, i més tard serà professora visitant a la Univesitat de Glasgow i a la de Phoenix.

Poema de SANT JORDI

“Súnion, t'evocaré de lluny”, de Les elegies de Bierville (1943)

Elegia segona Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria, tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent: pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada, amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell. Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes que en el fons del teu salt, sota l'onada rient, dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura, pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb; per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus; per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix per ta força la força que el salva als cops de fortuna, ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

Dossier : Ramona, àdeu

a)Sobre l’estructura
· De quantes pàgines consta aquesta novel·la? 210
· Si us és possible, compteu els capítols que té? No té.
· Localitzeu en quins casos s’utilitza la lletra cursiva al llarg del llibre.
De la 35-62 i de la 239-245.
· Hi ha espais en blanc? Quina funció fan?
Si,és fa per diferenciar les mundetes.

b)Sobre el títol:
· Fixeu-vos en el títol del llibre i digueu què us suggereix.
Vol donar a entendre tres generacions.
· Quina història penseu que s’hi explicarà?
Explicarà fets sobre les tres mundetes.

c)Sobre l’argument:
·Amb l’ajut de la coberta posterior del llibre, expliqueu l’argument d’aquesta novel·la.
A Ramona,adéu,la història ens és narrada a través de la veu de tres dones-àvia,mare i filla-que,a més del vincle familiar,comparteixen el mateix nom del títol.

d) Sobre el temps:
·Quines pistes teniu per a saber en quin temps històric se situen els fets d’aquesta narració?
Perqué en la novel·la es diu,o surten dates en el llibre.

e)Sobre l’argument:
·On us sembla que està situada la novel·la?
A Barcelona.

f) Sobre els personatges:
·Escriviu el nom de tres personatges que apareixen en el llibre.
Mundetes.
Jordi.
Anna.
Francisco Ventura.
Kati.

g)Sobre les veus narratives:
·Llegiu les pàgines 10, 36 i 93, i digueu si els fets ens són narrats, en tots tres casos, en primera persona.
Si,els fets són narrats en primera persona,ja que els verbis són en primera persona.

Proclamació de la República

Catalans :

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.

D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.

En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.

Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.

Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.

Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

Barcelona, 14 d'abril de 1931.

El President
FRANCESC MACIÀ

Dret de vot femení

Els primers moviments es produeixen al 1907 quan es presenta una iniciativa legislativa que és derrotada. Durant la dictadura de Primo de Rivera es permetia el vot a les dones mes grans de 23 anys no casades. Però no serà fins arribar la Segona República en què el tema es debat de forma important amb una campanya liderada per Clara Campoamor i enfrontant-se a les habituals campanyes -amb o sense suport científic- que argumentaven la insuficiència en voluntat i inteligència del sexe femení.

L'1 d'octubre de 1931 s'aprova a l'Estat Espanyol per 161 vots a favor i 121 en contra. Els primeres comicis en què les dones varen poder votar foren les eleccions al Congrés dels Diputats de novembre de 1933.

La Caputxinada

Del 9 a l'11 de març de 1966, prop de 500 estudiants i professors de totes les facultats i escoles de Barcelona, així com els convidats intel·lectuals, es van reunir en una assemblea al Convent dels Caputxins de Sarrià per constituir el Sindicat Democràtic de la Universitat de Barcelona. Aquest episodi històric, conegut com la Caputxinada, és considerat una fita decisiva en el moviment estudiantil d'oposició al franquisme.

Per commemorar el 40è aniversari d'aquest acte, aquest dijous, 9 de març es va celebrar un acte i es va descobrir una placa a la Fraternitat Caputxina de Sarrià.

Durant l'acte, el regidor de Cultura, Ferran Mascarell, va recordar que la idea de col·locar una placa va ser del consell assessor de l'Associació per a la recuperació de la memòria històrica i va destacar el compromís que el món universitari va adquirir amb la democràcia durant el setge. De la mateixa manera, l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, va assenyalar que en aquell acte el món estudiantil va demostrar la seva solidaritat amb tots aquells que estaven patint represàlies per defensar lliurament les seves idees.

Joan Salvat-Papasseit

Nocturn La gesta dels estels

—com un fantasma estès
i graponer per terra
s'allargassa mon ombra si em segueix la farola

de tant com s'allargassa semblo una xemeneia
tot jo fet de maons
sota la son que em pesa


—ara el plat de la lluna ha caigut d'un teulat
cèrcol prim de paper:
ha caigut i s'esberla

corre més que no jo si li encercava el pas

s'ha menjat tots els gossos
i ha fet mon ombra enrere


—la lluna s'ha estimbat
per la porta del gat
del forn de pa de casa:
demà em menjaré llesques
amb la nata ensucrada


—el son me té el cor pres
que EL COIXÍ M'ENLLUERNA

La Regenta, de Clarín

La Regenta és una novel·la de Leopoldo Alas "Clarín" que representa un dels màxims exponents del naturalisme espanyol. Explica la història d'Ana Ozores i els seus amors amb el capellà de Vetusta (una al·legoria d'Oviedo) i com topen amb les convencions de l'època. Un altre rival amorós, el típic Don Juan, entra en joc per complicar la trama. Escrita en 1884, de seguida va comptar amb l'èxit del públic, que va motivar adaptacions al cinema i la televisió.

L'autor critica la vida de província, que provoca un avorriment mortal en la protagonista i és la causa dels seus problemes sentimentals, en la línia d'altres obres de l'època com Madame Bovary o Anna Karenina. L'heroïna busca un amor romàntic, ben allunyat del que li pot oferir el seu marit, un burgès sense passió. Les alternatives entre la seducció i l'enteniment personal però pecaminós acaben amb la pau del poble.

Destaquen les descripcions del paisatge i dels sentiments dels personatges. La narració és en tercera persona omniscient i l'estructura avança linealment.

Madame Bovary, de Narcís Oller

Madame Bovary és una famosa obra del realisme de Gustave Flaubert publicada el 1857. La seva protagonista és Emma Bovary, que ha esdevingut un arquetip literari. La novel·la narra els pensaments i vivències d'aquesta dona, infeliçment casada, a la recerca d'una altra vida i la seva influència en la gent que l'envolta.

Emma ha estat anomenada "Quixot femení" perquè són les lectures les que la fan embogir i buscar una vida inexistent, molt millor que la que té en realitat amb el seu marit Charles. Ella voldria viure les aventures de les novel·les del romanticisme. Per això busca diversos amants i va gastant la fortuna del seu espòs, anhelant el luxe que embolcalla les seves heroïnes.

La seva figura critica la burgesia i el seu convencionalisme, incapaç de viure com demana la imaginació i el sentiment, però també culpable d'ofegar-la per ser dona fins que no li queden sortides. L'estil del narrador, en tercera persona omniscient, permet criticar aquesta classe social sense arribar a acceptar la fugida que representen les lectures de la protagonista (com es veu al final de l'obra). Es focalitza en Emma però alterna amb la visió del marit, l'apotecari i els diversos amants per contrastar-ne les intencions amb la visió ingènua d'ella.

En aquesta novel•la de Gustave Flaubert, trobem a la protagonista Emma, de la qual podríem dir moltes coses, però un dels aspectes a ressaltar, d’aquest personatge és la sensualitat que li aporta a la novel•la, i que en diferents ocasions fa canviar el punt de vista d’aquesta. La sensualitat de la protagonista es pròpia d’una dona de la seva època: insinuant, presumida,coqueta,etc… En varies ocasions al llarg de tota la novel•la podem percebre aquesta sensualitat. Per exemple a l’escena a la que esta donant un passeig amb Rodolphe a cavall. El moviment del cavall, el fet de que a ella se l’hi veies el botí i una petita part de la cama, els frecs involuntaris de les cames al passar molt junts amb els cavalls,etc… O en el moment en el que estan tenint una conversa quan són les festes de Yonville, Rodolphe fa un intent d’aproximar-se a ella, posant la seva mà a la cuixa d’ella, i aquesta seguint la intenció d’en Rodolphe col•loca la seva mà a sobre la d’ell. La sensualitat que podem trobar en aquestes dos escenes apareixen en moltes altres al llarg de la novel•la.

A la novel•la de Gustave Flaubert, ens trobem amb la protagonista Emma, filla d’un granger i muller de Charles Bovary. Emma va ser educada al convent de les Ursalines. La seva educació va ser molt esmerada, sàvia: Dansa , geografia, dibuix, cosir, tocar el piano, etc.. Una altre cosa que al llarg de la seva vida li condicionarà la seva personalitat, seran les lectures de novel•les romàntiques, d’heroïnes, etc.. Fruit d’una educació romàntica, plena de somnis no complerts i fantasies, en un ambient en el que els protagonistes no es veuen com realment són, sinó com voldrien ser, Emma Bovary s’enfronta amb la frustració de les seves esperances e il•lusions.

Pilar Prim, de Narcís Oller

Pilar Prim és la darrera gran novel·la de Narcís Oller i la que, des del punt de vista estètic, és la més aconseguida. Es va publicar el 1906, ara fa cent anys, després d’un procés de gestació llarg i de nombrosos dubtes de l’autor, que ell mateix explica en les seves Memòries literàries.

Pilar Prim continua alimentant-se (sobretot als primers capítols) dels nombrosos materials de la realitat (paisatgístics, legals, de costums) que el lector del seu temps identificava clarament i que l’actual encara pot reconèixer, perquè Narcís Oller no renuncia en cap moment a la poètica realista, a construir les seves obres a partir de l’observació del món. En aquest cas el narrador descriu acuradament el viatge a Puigcerdà, que l’autor feia habitualment amb motiu dels seus estiueigs, i els paratges de la Cerdanya, que coneixia prou bé, així com la ciutat de Barcelona, i els conflictes legals que poden sorgir arran d’una disposició testamentària. Aquesta primera part ens pot servir encara avui dia per fer un recorregut pel territori, un viatge literari i real amb tren, observant la fisonomia dels grans plans panoràmics, de les estacions, de les concentracions industrials de les antigues colònies tèxtils, i reconèixer-hi tot d’elements paisatgístics inclosos a la novel·la que d’una manera o altra encara formen part del nostre entorn, al costat d’aquells elements que formen part dels costums d’una època reculada i que imaginarem perfectament en aquest escenari natural.

Jeroglífic

exercicis

Fent ús de les eines de cerca per Internet, recolliu informació sobre el poeta llatí Ruf
Fest Aviè.

1. Quin paral·lelisme es pot establir entre el seu origen i el de Vicent Andrés
Estellés?

En «El meu origen t'ho explicaria», a més del joc literari que Estellés estableix amb el poeta llatí Ruf Fest Aviè, hi ha una referència al poeta català Joan Salvat-Papasseit:

2. Tot fent servir les eines de cerca per Internet que ja coneixeu, si us és necessari, situeu Joan Salvat-Papasseit en el panorama de la poesia catalana del segle XX.

En el poema «pare» (Horacianes, Les pedres de l'àmfora, OC 2; 17 de l'antologia),
Estellés tracta la relació amb son pare, sense abandonar el joc poètic que li proporciona
adoptar la veu del poeta llatí Horaci.

3.Quina opinió expressa el poeta al voltant de l'analfabetisme de son pare?

Un poema especialment relacionat amb els orígens familiars és «L'ofici» (Llibre de
meravelles), potser un dels en què més significativament es parla de l'ofici familiar de
forner i de com va conformar-li la manera de ser. L'OFICI

4. En aquest poema hi ha uns quants termes que pertanyen al camp semàntic de
l'elaboració tradicional del pa. Esbrineu el significat de: rent, pastar, ganiveta, escombrar, alcavor, panera.
Feu les vostres consultes al Diccionari català-valencià-balear, en línia

5. Visualitzeu la imatge d'aquesta adreça web que conté un exemple de plat de Manises (plat de demanada: http://mnceramica.mcu.es/c_plato_pedida. i llegiu el poema en qüestió. Després, contesteu les qüestions que hi ha tot seguit:

6. El plat del poema i el de la imatge també poden relacionar-se amb alguna de les etapes de la vida d'una dona. Especifiqueu en què consisteix aquesta relació i el vers en concret en què s'expressa aquesta relació.

7.Visiteu aquesta pàgina: http://www.xtec.es/lic/centre/professorat/joc/prof_lleng_joc3.htm#classifica i feu la llista dels jocs que hàgiu practicat. De cada joc, expliqueu com el vau conèixer.

Estellés té un poema, «A Sant Vicent Ferrer» (p.38), en què el poeta s'adreça directament a aquest sant. Tot consultant les informacions que podeu trobar-ne a Internet, a la Hiperenciclopèdia i a la Viquipèdia, contesteu aquestes preguntes:

9.Feu una breu ressenya biogràfica del sant.

10.Quin paper juga sant Vicent Ferrer en l'imaginari religiós valencià?

El to de crònica social de la dona potser s'accentua encara més en el poema «La dona que ven coses, a la nit, a la porta» (Hotel París, Les Homilies d'Organyà, OC 6; 15 de l'antologia), en què es fa un recorregut per una varietat de dones il·lustrativa de la realitat femenina dels primers anys cinquanta. Llegiu el poema i feu les activitats que segueixen:

11. Aclariu el significat d'aquestes paraules: escurada, agrana, natges, safa, copules, egloga,

12.Busca informació de Joan fuster.

13. Relacioneu els adjectius de la columna de l’esquerra, que apareixen en els poemes de l’antologia amb un sinònim dels que hi ha a la columna de la dreta. Feu servir el diccionari si és necessari:

novell (1.8) NOU coenta (6.3) CREMANT bord (11.32) BASTARD prenyada (15.19) EMBARASSADA mollar (16.7) MOLSUDA

socarrada (16.8) SOCARRIMADA tendral (22.14) TENDRE doctes (22.64) SABERUTS atarantats (24.46) TROBATS arruixats (25.68) REMULLATS

14. Fent servir el diccionari, esbrineu el significat que tenen els substantius remarcats de les citacions següents en el context en què apareixen:

1. i et segueixen xafant llaunes buides i tests (1.30)
Vas de terrissa, generalment en forma de con truncat, que, ple de terra, serveix per a criar-hi una planta.

2. Car tu ens duus un perquè / i un gratíssim desfici (1.35-36)
Agitació deguda a un mal físic o moral, a una cosa que despacienta fortament, a les punyides d'un desig violent.

3. els cossos ajaguts sobre l’estora (2.5)
Teixit fet de llates trenades de joncs, de palla, d'espart o de jute, destinat principalment a cobrir el paviment de les habitacions.

4. com si em tirassen un alè al bescoll (2.75)
Part posterior del coll de l'home i dels animals; clatell.

5. M’esmolaré la llengua, si vols, en un rastell (6.28)
Eina semblant al rampí, però amb doble fila de pues, que serveix per a replegar espigues, herba, etc.

6. Em llavaré les mans amb aigua i sabó (6.29)
Rentaré.

7. és l’hora violenta, per fi, de la saó (6.67)
Avinentesa, ocasió, temps en què s'esdevé una cosa.

8. (O de seure’s a un còdol i callar ja de tot?) (6.73)
Fragment de roca dura, de dimensions variables, allisat i arrodonit per l'acció de les aigües i el rodolament.

9. d’anar a rebolcons entre abraços i arraps (9.17)
Esgarrapada, grapada.

10. El naixement d’un fill, el poal ple de sang (10.34)
Galleda.

11. l’expose dins el plat en tongades incitants (16. 9)
Sèrie de fets anàlegs que ocorren durant un període determinat de temps.

12 sota l’albercoquer puja l’aigua la sínia (22.10)

13. entrava els feixos de pinassa (22.35)

14. no li podia regalar altra cosa que una dècima, / o el furt breu d’un gesmil

(25.46-47)

15.Algunes paraules de les que apareixen en els poemes d’Estellés són exclusivament valencianes. Cerqueu-ne el significat mitjançant el diccionari:

tomellos (2.92) Farigoles.

llimera (3.15) Forat practicat al buc d'una nau per a deixar passar el cap del timó i el joc de la canya que hi va encastat.

alcavor (6.26) Cambreta superior del forn de coure pa, de coberta en forma de volta.

algeps (12.20) Guix.

safa (15.15) Gibrella.

llima (22.6) Aire molt fred que produeix una sensació dolorosa a la pell, com si la llimessin.

gesmils (24.46) Flor del gesmiler; gessamí.

En atenció a la seva intenció transgressora, Vicent Andrés Estellés incorpora a la seva poesia paraules pròpies dels registres col·loquials de la llengua, ja sigui en atenció a la seva incorrecció gramatical, ja per tractar-se de vulgarismes o de camps semàntics, com el sexual, proscrits dels registres més formals. A continuació, substituïu les paraules remarcades per unes altres que no contravinguin la normativa o que corresponguin a registres lingüístics més formals:

1. blanca de carns i freda d’entrecuix (5.8)
Bulba

2.Tinc que posar-me a escriure't, car no hi ha altre remei (6.13)
He de

3. Dec d'escriure un poema a Sant Vicent Ferrer. (6.15)
He d’

4. Dóna’m lluita, car jo posaré el demés (6.39)
La resta

5. S’escolta la campana. (10.41)
S’escolta

6. cloc els ulls i me’l fot (16.20)
Me la fa

7. Es pixa un gos en la teua sabata (20.8)
Orina

8. A l’extrem del llarg fil amb cagades de mosques (25.56)
Escrements

17.En contrast amb la base popular i col·loquial del seu llenguatge poètic, Estellés també incorpora molts cultismes exclusius del registre literari, a causa de la seva rica cultura literària . En els versos següents, substituïu els cultismes remarcats per paraules corrents, tot respectant el sentit de la frase:

1. trèmulament oferta / a la follia immensa de la vespra (1,14-15)
Bogeria

2. I peixos diminuts o dagues invisibles (1.39)
Lliurement

3. ...i vaig plorar / allí, a la voravia, i tots passaven (2, 76-77)
Vorera

4. que agafen el tramvia i ploren, cada jorn (6.59)
Caminada

5. Es desperta Ausiàs March en el vas del carner (7.43)
Cementeri

6. sospesant-los els pits, colpejant-los les natges (15.14)
Nascut

7. just al moment de la seua puixança (23.5)
Florent

8. ple de besades i de nafres (25.72)
Ferida

Dedicat al seu pare (Vicent Andrès Estellès)

V

pare,
no sabies llegir ni escriure.
no sabies de lletra.

analfabet, es diu això d'una manera expeditiva,
un mot que em fa un gran dany cada vegada que l'escolte

i l'entenc desdenyosament injust.

caldria matisar.
hom no pot dir analfabet imponentment.

intuïtiu, em vares dur als millors mestres de venusa,

més endavant de roma
i fins i tot em vas permetre anar a Grècia.

com t'ho podria agrair, pare.

em recorde.
jo escrivia, assegut a la taula,
i tu, dempeus darrere meu,
miraves els signes que traçava jo
com si anasses llegint-los
o patint-los,
no ho sé.

de vegades em demanaves que et llegís allò que jo havia escrit.

no ho entenies però ho intuïes.

el meu llatí ja no era el teu llatí.

i callaves després.

ara,
mentre escric açó,
et sent darrere, a les meues espatles,
et tinc o et necessite.

per això he interrumput un himne a venus
i t'he escrit açò
molt devotament,
pare.

Poema Vicent Andrès Estellès

Llibre d'exilis (1971)

No puc dir el teu nom. O el dic negligentment.
No puc dir el teu nom. Certs dies, certes nits,
em passen certes coses. Tinc el desig de tu.
Esdevens, aleshores, la meua sola pàtria.
No puc dir el teu nom. Esvelta, tendra, càlida.
Terriblement esvelta, dempeus, com una pàtria.
No puc dir el teu nom. Car, si el dic, l'he de dir
amb certa negligència. No puc dir el teu nom.
No és un desig tan sols sexual, conjugal.
És el desig del riu, i el llençol, i la brossa.
És un instint de pàtria. És el desig de l'arbre,
i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l'argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.
I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta.

No et diré "Anem ací". No et diré "Anem allà".
Només et diré "Anem". Quan ja siga arribada
l'hora, jo t'he de dir això només: "Anem".
I jo sé que aleshores te'n vindràs. Jo clouré
dins de la meua mà la teua, em miraràs
a penes -jo em riuré-, estaràs nerviosa,
i miraràs el sòl, i de sobte, després,
em miraràs també i també te'n riuràs;
i així, vull dir rient-nos, i amb la teua mà closa
dins la meua, anirem. No deixarem de riure.
I deixarem darrere quasi totes les coses:
poble, casa, carrer, pares, amics, parents.
I no les deixarem: no les recordarem.
De sobte tot això deixarà d'existir,
o mai no haurà existit. Com nosaltres. Nosaltres
tampoc no érem abans. Serem, només, de sobte.
(Un incís: em recorde, irremeiablement,
d'Adam i Eva sorgint del Paradís, tots nus,
amb el cap abatut sobre el pit... ¿Te'n recordes?)

Jo he amat els meus pares, he amat els meus germans,
he amat la meua filla, he amat la meua dona,
he amat el meu ofici, he amat la meua casa,
he amat el meu carrer, com he amat el meu poble
i he amat la meua pàtria; he amat la meua vida,
he amat les gents anònimes, he amat totes les coses,
he pecat molt, Senyor, he sofert molt, Senyor.
He amat la Mort perquè ella m'ha fet amar molt més.

Mapa conceptual

SÍ COM UN REI, SENYOR DE TRES CIUTATS

Sí com un rei, senyor de tres ciutats,
qui tot son temps l’ha plagut guerrejar
ab l’enemic, qui d’ell no es pot vantar
mai lo vencés menys d’ésser-ne sobrats,
ans si al matí l’enemic lo vencia
ans del sol post pel rei era vençut,
fins que en les hosts contra el rei fon vengut
un soldader qui lo rei desconfia;

lladoncs lo rei perdé la senyoria
de les ciutats, sens ulla posseir,
mas l’enemic dues li’n volc jaquir
dant fe lo rei que bon compte en retria
com a vassall, la renda despenent
a voluntat del desposseïdor;
de l’altra vol que no en sia senyor
ne sia vist que li vinga en esment:

llong temps a amor per enemic lo sent,
mas jamés fon que em donàs un mal jorn
que en poc instant no li fes pendre torn
foragitant son aspre pensament;
tot m’ha vençut ab sol esforç d’un cos
ne l’ha calgut mostrar sa potent força;
los tres poders que en l’arma són me força,
dos me’n jaqueix, de l’altre usar no gos.

E no cuideu que em sia plasent mos
aquest vedat, ans n’endure de grat:
si bé no puc remembrar lo passat,
molt és plasent la càrrega a mon dors.
Jamés vençó fon plaer del vençut
sinó de mi, que em plau que amor me vença
e em tinga pres ab sa invisible llença,
mas paren bé sos colps en mon escut.

De fet que fui a sa mercé vengut,
l’enteniment per son conseller pres
e mon voler per alguazir lo mes,
dant fe cascú que mai serà rebut
en sa mercé lo companyó membrar,
servint cascú llealment son ofici
sí que algú d’ells no serà tan nici
que en res contrast que sia de amar.

Plena de seny, vullau-vos acordar
com per amor vénen grans sentiments
e per amor pot ser hom ignocents,
e mostre-ho jo, qui n’he perdut parlar.

Ausiàs March

Tomba d'Ausiàs March a la Seu de València

Exercici B

B) Completeu el text que teniu a continuació (sobre el modernisme i l’evolució de l’obra de Rusiñol),afegint-hi els mots següents (els adjectius, si cal, en plural), dels quals us indiquem el nombre de vegades que apareixen:costumisme (2), costumista (2), decadentista (1), esteticista (3), modernisme (3), noucentista (1), noucentista (1), realista (1), regeneracionista (3), simbolisme (1), simbolista (2).

El modernisme

És difícil fixar els límits del modernisme. Se solen proposar aquestes dates:
• Com a data d’inici, el 1881 (quan apareix L’Avenç velografiat) o el 1888 (any de l’Exposició Universal);
• Com a data d’acabament, el 1906 (l’any en què Eugeni d’Ors, clarament noucentista, comença a publicar el Glosari) o el 1911 (per la mort de Joan Maragall).

El modernisme té dues etapes, el límit de les quals es troba en el canvi de segle: la combativa i la d’acceptació social. També es poden distingir dues postures bàsiques: l’esteticista (que té l’obra primerenca de Santiago Rusiñol) i la regeneracionista.

Rusiñol, modernista?

Els primers escrits de Rusiñol tenen un to d’humor vuitcentista de caràcter costumista, to que no abandonarà mai del tot i al qual retornarà amb força al final de la seva vida.

A partir del seu primer viatge a París i durant l’època sitgetana assistim a l’absorció del simbolisme per part de Rusiñol. És l’època de les proses poètiques d’Oracions (1987) i de Fulls de la vida (1898) i de la trilogia de les peces teatrals simbolistes –El jardí abandonat, L’alegria que passa i Cigales i formigues–, entre d’altres obres de to molt diferent.

L’alegria que passa, el primer gran èxit de Rusiñol, aglutina totes les tendències del modernisme (sense abandonar del tot el costumisme vuicentista). Respon a l’intent de crear teatre líric –per tant, l’Art Total– català, amb clara voluntat regeneracionista (contra el género chico i el flamenquisme), però de contingut esteticista (Simbolista per la concepció simbòlica dels personatges i decadentista per la visió del món que se’n desprèn).

Al tombant de segle, Rusiñol gaudeix d’una gran popularitat. Abandona les propostes esteticistes i es decanta cap a altres solucions. Escriu peces satíriques, obres de to més realista –amb l’inevitable regust comunista–, alguna d’escadussera de ressò regeneracionista com la de tema antimilitarista L’Hèroe i, finalment, cau en el costumisme sense pal·liatius.
L’obra més coneguda de Rusiñol, L’auca del senyor Esteve, implica el capgirament de les propostes de la primera etapa. Ja no hi ha enfrontament entre l’Artista i la societat que l’aïlla, sinó que l’autor propugna el pacte entre els dos pols del binomi. Aquesta fuga no implica pas un atansament al noucentisme, corrent que Rusiñol sempre va mirar amb prevenció.

Època de Vicent Andrès Estellès

El Franquisme

Acabada la Guerra Civil Espanyola amb la victòria dels autoanomenats nacionals, Franco va passar a ser cap d'Estat, proclamant-se Caudillo de España por la gracia de Dios. En els primers anys, el règim franquista va dur a terme una repressió brutal contra els adversaris, va donar suport a Hitler i Mussolini, i va practicar una política econòmica autàrquica que va alentir el desenvolupament de l'estat. Més endavant, el règim va establir contactes amb Estats Units, i va canviar de política econòmica. Els anys 60 es van desenvolupar per un increment notable del nivell de vida de la població en general (desarrollismo), si bé el nivell de llibertat personal i política no va augmentar de la mateixa manera.

El franquisme com a règim polític es va acabar amb la mort de Franco, que va ser succeït pel rei Joan Carles I d'Espanya com a cap d'estat. La transició cap a un sistema polític basat en una democràcia parlamentària va ser relativament suau.

Transició

Molts van considerar i consideren a la transició com una maniobra de distracció, que va forçar la prescripció amb total impunitat dels delictes comesos pel règim franquista, l'acceptació de la voluntat del dictador del successor a la Prefectura de l'Estat, la forma d'organització del mateix en forma de Regne, i un convenient canvi de jaqueta per als oligarques i alts funcionaris del règim . Molts catalans, per exemple Pere Quart i Lluís Maria Xirinacs, van anar més enllà considerant-la una mena de traïció als represaliats.
Altres la consideren l'única opció pragmàtica donat el fràgil equilibri de l'època, i d'altres la consideren un model exemplar de trànsit entre dictadura i democràcia.

Vicent Andrès Estellès

Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924 a Burjassot, en una família de forners. Quan esclatà la Guerra Civil tenia dotze anys i el record que en tenia d'aquesta no era excessivament dolent. Durant eixe període va aprendre l'ofici de forner i d'orfebre, però també mecanografia. La guerra influí molt en la seua obra, en la qual la mort és un tema recurrent.

Més tard va passar la joventut a València, on s'aficionà a la literatura de forma autodidacta: els autors que més li influïren en esta etapa van ser Baudelaire, Neruda, Eluard, Pavese i Walt Whitman; en català, Verdaguer, Carner, Riba, Rusiñol, Ausiàs March, Màrius Torres, Salvat-Papasseit i Rosselló-Pòrcel.

El 1942, amb divuit anys, va publicar el seu primer article al diari "Jornada", i a partir de llavors, se n'anà a estudiar periodisme a l'Escola Oficial de Periodisme a Madrid, on cursar la carrera com a becat; tres anys després faria el servei militar a Navarra. El 1948, amb vint-i-quatre anys, tornà a València per treballar com a periodista al diari Las Provincias, dirigit per un dels millors periodistes valencians del segle XX, Martí Domínguez i Barberà, on feia tot tipus de reportatges. Allí es féu amic de Fuster i de Sanchis Guarner i establí una relació amb la seua futura muller Isabel, que també marcaria la seua obra literària.

El 1955 es casa amb Isabel, amb la qual tindria una filla que va morir als quatre mesos: així s'ancorava per sempre el tema de la mort a la seua obra i, en particular, al Coral romput, " La Primera Soledad" i " La Nit", "inspirats en eixa feta. El 1958 arribà a redactor en cap del periòdic, càrrec que va ostentar fins l'any 1978, en què «fou arbitràriament substituït sense la menor delicadesa.»[1]

Despatxar-lo del diari li suposà una espècie de jubilació anticipada als cinquanta-quatre anys, que alhora suposava dedicar-se íntegrament a la seua obra i participar en mostres i altres activitats culturals: de fet, el mateix 1978 rebé el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i, el 1984, el Premi de les Lletres Valencianes. Durant uns anys es trasllada a viure a Benimodo, convidat oficialment per les autoritats, i combina la poesia amb la prosa.

En els últims anys encara va rebre nombrosos premis i homenatges, com el de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada en 1990 o el dels Premis Octubre. Morí el 27 de març de 1993 a València.

Exercici A

A) Relacioneu els conceptes següents (tendències dins el modernisme) amb la seva explicació:

1.Art Total	D)Desdibuixament dels límits de les disciplines artístiques (com passa a l’òpera, en què hi ha teatre, música, pintura, etc.).
2.esteticisme	C)Una de les dues postures bàsiques dins el modernisme: l’art té valor per ell mateix (no cal que representi la realitat), els artistes creen bellesa i no cal que transformin la societat.
3.regeneracionisme	E)Postura (dins el modernisme) oposada a l’esteticisme, ja que els seguidors consideren que l’art ha de tenir un valor social.
4.simbolisme	B)Tendència dins el modernisme segons la qual l’artista ha de suggerir sentiments i estats d’ànim mitjançant símbols.
5.decadentisme	A)Tendència dins el modernisme que pretén crear un món de bellesa ideal, especialment a través d’una actitud de pessimisme vital, de la recreació de la mort, de runes, etc.

Poema Els Amants

ELS AMANTS

No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d’una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.

Els amants. Vicent Andrès Estellès

Aquí un enllaç de la web que pot servir per estudiar.

Joan Salvat i Papasseit

Joan Salvat i Papasseit
Naixement	16 de maig de 1894 Barcelona, Catalunya
Defunció	7 d'agost de 1924 (amb 30 anys) Barcelona, Catalunya
Sepultura	Montjuïc, tram 7è, avda. Sant Jordi, nínxol 563.
Altres noms	Gorkiano, Joan Salvat-Papasseit
Educació	Autodidacta sense estudis regulars.
Ocupació	Escriptor
Muller	Carme Eleuterio i Ferrer (Barcelona 1894-1967)

Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - Barcelona, 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repós deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.

A partir dels anys seixanta la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançó que van posar música a alguns dels seus poemes. Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX i el seu recull de poemes El poema de La rosa als llavis és de lectura obligada a l'ensenyament secundari de Catalunya.

La Mancomunitat

La Mancomunitat de Catalunya va portar importants millores al país. En Dragui, el narrador de la sèrie "Història de Catalunya", explica com es va crear i destaca altres aspectes de l'època, com el pistolerisme o el naixement del noucentisme.

L'any 1911 van tenir lloc diverses reunions de delegats de les diputacions provincials, presidides per Enric Prat de la Riba, que tenien com a objectiu engegar un projecte per agrupar totes quatre diputacions en una sola Diputació de Catalunya. Així va néixer la Mancomunitat, que va ser el primer pas per demanar l'autonomia.

Després d'un llarg procés de tràmits, el 26 de març de 1914, la Mancomunitat de Catalunya va obtenir llum verda. Era el primer organisme públic nacional després de 200 anys, justos, de la guerra de Successió.

La Mancomunitat va dur a terme un programa d'acció per modernitzar Catalunya que va afectar els ferrocarrils, les conduccions d'aigua, els telèfons, les escoles... Es van crear, per exemple, l'Escola Superior d'Agricultura i l'Escola del Treball.

Un dels encerts de la tasca de Prat de la Riba va ser aconseguir la col·laboració de persones de tota mena d'idees i tendències. A Pompeu Fabra li va encarregar l'elaboració d'una gramàtica i un diccionari per ordenar la llengua; a Pau Vila, l'organització territorial de Catalunya en municipis i comarques; a Eduard Fontserè, la creació del Servei Meteorològic de Catalunya i, a Josep Comas, que estudiés el cel des de l'Observatori Fabra. Comas i Solà va ser un gran astrònom. Va descobrir dos cometes, una estrella variable i onze asteroides, un dels quals el va batejar amb el nom de Barcelona.

Rosa Sensat, Alexandre Galí, Manuel Ainaud i Joan Bardina van seguir el mètode creat per la pedagoga Maria Montessori a Itàlia. L'Escola Montessori es va instal·lar a la Casa de la Maternitat de la Diputació.

Prat de la Riba va impulsar nombroses organitzacions: escoles d'infermeres, d'art dramàtic, d'estudis comercials, biblioteques, museus...

L'any 1914, l'assassinat del príncep Ferran d'Àustria a Sarajevo va fer esclatar la Primera Guerra Mundial. Espanya no hi va entrar i la indústria en va treure profit.

Pocs anys després, a Mèxic hi va tenir lloc la revolució política i agrària, amb dos caps populars: Pancho Villa i Emiliano Zapata.

L'any 1917, Lenin va triomfar amb la revolució boltxevic a Rússia i això va encoratjar els obrers, que van veure que la presa del poder era possible.

Era l'època de personatges com Francesc Cambó, federalista, o Àngel Pestaña, anarcosindicalista; però també dels pistolers a sou de la patronal, que tenien al seu punt de mira el líder sindical Salvador Seguí, anomenat "el Noi del Sucre", i Francesc Layret, polític i advocat dels obrers. Va ser un temps de vagues que paralitzaven la indústria, bombes, pànic i mort.

Pel que fa a la cultura, va sorgir el noucentisme, un nou moviment cultural i artístic que va trencar amb el modernisme. El noucentisme es basava en la mesura i la serenitat mediterrània clàssica.

Eugeni d'Ors, filòsof i assagista, va ser un dels teòrics del noucentisme. Va dirigir el Departament d'Instrucció Pública de la Mancomunitat i va ser secretari de l'Institut d'Estudis Catalans.

Altres representants del noucentisme van ser el poeta Josep Carner, el pintor Joaquim Torres Garcia i la il·lustradora Lola Anglada.