Jeroglífic

exercicis

Fent ús de les eines de cerca per Internet, recolliu informació sobre el poeta llatí Ruf
Fest Aviè.

1. Quin paral·lelisme es pot establir entre el seu origen i el de Vicent Andrés
Estellés?

En «El meu origen t'ho explicaria», a més del joc literari que Estellés estableix amb el poeta llatí Ruf Fest Aviè, hi ha una referència al poeta català Joan Salvat-Papasseit:

2. Tot fent servir les eines de cerca per Internet que ja coneixeu, si us és necessari, situeu Joan Salvat-Papasseit en el panorama de la poesia catalana del segle XX.

En el poema «pare» (Horacianes, Les pedres de l'àmfora, OC 2; 17 de l'antologia),
Estellés tracta la relació amb son pare, sense abandonar el joc poètic que li proporciona
adoptar la veu del poeta llatí Horaci.

3.Quina opinió expressa el poeta al voltant de l'analfabetisme de son pare?

Un poema especialment relacionat amb els orígens familiars és «L'ofici» (Llibre de
meravelles), potser un dels en què més significativament es parla de l'ofici familiar de
forner i de com va conformar-li la manera de ser. L'OFICI

4. En aquest poema hi ha uns quants termes que pertanyen al camp semàntic de
l'elaboració tradicional del pa. Esbrineu el significat de: rent, pastar, ganiveta, escombrar, alcavor, panera.
Feu les vostres consultes al Diccionari català-valencià-balear, en línia

5. Visualitzeu la imatge d'aquesta adreça web que conté un exemple de plat de Manises (plat de demanada: http://mnceramica.mcu.es/c_plato_pedida. i llegiu el poema en qüestió. Després, contesteu les qüestions que hi ha tot seguit:

6. El plat del poema i el de la imatge també poden relacionar-se amb alguna de les etapes de la vida d'una dona. Especifiqueu en què consisteix aquesta relació i el vers en concret en què s'expressa aquesta relació.

7.Visiteu aquesta pàgina: http://www.xtec.es/lic/centre/professorat/joc/prof_lleng_joc3.htm#classifica i feu la llista dels jocs que hàgiu practicat. De cada joc, expliqueu com el vau conèixer.

Estellés té un poema, «A Sant Vicent Ferrer» (p.38), en què el poeta s'adreça directament a aquest sant. Tot consultant les informacions que podeu trobar-ne a Internet, a la Hiperenciclopèdia i a la Viquipèdia, contesteu aquestes preguntes:

9.Feu una breu ressenya biogràfica del sant.

10.Quin paper juga sant Vicent Ferrer en l'imaginari religiós valencià?

El to de crònica social de la dona potser s'accentua encara més en el poema «La dona que ven coses, a la nit, a la porta» (Hotel París, Les Homilies d'Organyà, OC 6; 15 de l'antologia), en què es fa un recorregut per una varietat de dones il·lustrativa de la realitat femenina dels primers anys cinquanta. Llegiu el poema i feu les activitats que segueixen:

11. Aclariu el significat d'aquestes paraules: escurada, agrana, natges, safa, copules, egloga,

12.Busca informació de Joan fuster.

13. Relacioneu els adjectius de la columna de l’esquerra, que apareixen en els poemes de l’antologia amb un sinònim dels que hi ha a la columna de la dreta. Feu servir el diccionari si és necessari:

novell (1.8) NOU coenta (6.3) CREMANT bord (11.32) BASTARD prenyada (15.19) EMBARASSADA mollar (16.7) MOLSUDA

socarrada (16.8) SOCARRIMADA tendral (22.14) TENDRE doctes (22.64) SABERUTS atarantats (24.46) TROBATS arruixats (25.68) REMULLATS

14. Fent servir el diccionari, esbrineu el significat que tenen els substantius remarcats de les citacions següents en el context en què apareixen:

1. i et segueixen xafant llaunes buides i tests (1.30)
Vas de terrissa, generalment en forma de con truncat, que, ple de terra, serveix per a criar-hi una planta.

2. Car tu ens duus un perquè / i un gratíssim desfici (1.35-36)
Agitació deguda a un mal físic o moral, a una cosa que despacienta fortament, a les punyides d'un desig violent.

3. els cossos ajaguts sobre l’estora (2.5)
Teixit fet de llates trenades de joncs, de palla, d'espart o de jute, destinat principalment a cobrir el paviment de les habitacions.

4. com si em tirassen un alè al bescoll (2.75)
Part posterior del coll de l'home i dels animals; clatell.

5. M’esmolaré la llengua, si vols, en un rastell (6.28)
Eina semblant al rampí, però amb doble fila de pues, que serveix per a replegar espigues, herba, etc.

6. Em llavaré les mans amb aigua i sabó (6.29)
Rentaré.

7. és l’hora violenta, per fi, de la saó (6.67)
Avinentesa, ocasió, temps en què s'esdevé una cosa.

8. (O de seure’s a un còdol i callar ja de tot?) (6.73)
Fragment de roca dura, de dimensions variables, allisat i arrodonit per l'acció de les aigües i el rodolament.

9. d’anar a rebolcons entre abraços i arraps (9.17)
Esgarrapada, grapada.

10. El naixement d’un fill, el poal ple de sang (10.34)
Galleda.

11. l’expose dins el plat en tongades incitants (16. 9)
Sèrie de fets anàlegs que ocorren durant un període determinat de temps.

12 sota l’albercoquer puja l’aigua la sínia (22.10)

13. entrava els feixos de pinassa (22.35)

14. no li podia regalar altra cosa que una dècima, / o el furt breu d’un gesmil

(25.46-47)

15.Algunes paraules de les que apareixen en els poemes d’Estellés són exclusivament valencianes. Cerqueu-ne el significat mitjançant el diccionari:

tomellos (2.92) Farigoles.

llimera (3.15) Forat practicat al buc d'una nau per a deixar passar el cap del timó i el joc de la canya que hi va encastat.

alcavor (6.26) Cambreta superior del forn de coure pa, de coberta en forma de volta.

algeps (12.20) Guix.

safa (15.15) Gibrella.

llima (22.6) Aire molt fred que produeix una sensació dolorosa a la pell, com si la llimessin.

gesmils (24.46) Flor del gesmiler; gessamí.

En atenció a la seva intenció transgressora, Vicent Andrés Estellés incorpora a la seva poesia paraules pròpies dels registres col·loquials de la llengua, ja sigui en atenció a la seva incorrecció gramatical, ja per tractar-se de vulgarismes o de camps semàntics, com el sexual, proscrits dels registres més formals. A continuació, substituïu les paraules remarcades per unes altres que no contravinguin la normativa o que corresponguin a registres lingüístics més formals:

1. blanca de carns i freda d’entrecuix (5.8)
Bulba

2.Tinc que posar-me a escriure't, car no hi ha altre remei (6.13)
He de

3. Dec d'escriure un poema a Sant Vicent Ferrer. (6.15)
He d’

4. Dóna’m lluita, car jo posaré el demés (6.39)
La resta

5. S’escolta la campana. (10.41)
S’escolta

6. cloc els ulls i me’l fot (16.20)
Me la fa

7. Es pixa un gos en la teua sabata (20.8)
Orina

8. A l’extrem del llarg fil amb cagades de mosques (25.56)
Escrements

17.En contrast amb la base popular i col·loquial del seu llenguatge poètic, Estellés també incorpora molts cultismes exclusius del registre literari, a causa de la seva rica cultura literària . En els versos següents, substituïu els cultismes remarcats per paraules corrents, tot respectant el sentit de la frase:

1. trèmulament oferta / a la follia immensa de la vespra (1,14-15)
Bogeria

2. I peixos diminuts o dagues invisibles (1.39)
Lliurement

3. ...i vaig plorar / allí, a la voravia, i tots passaven (2, 76-77)
Vorera

4. que agafen el tramvia i ploren, cada jorn (6.59)
Caminada

5. Es desperta Ausiàs March en el vas del carner (7.43)
Cementeri

6. sospesant-los els pits, colpejant-los les natges (15.14)
Nascut

7. just al moment de la seua puixança (23.5)
Florent

8. ple de besades i de nafres (25.72)
Ferida

Dedicat al seu pare (Vicent Andrès Estellès)

V

pare,
no sabies llegir ni escriure.
no sabies de lletra.

analfabet, es diu això d'una manera expeditiva,
un mot que em fa un gran dany cada vegada que l'escolte

i l'entenc desdenyosament injust.

caldria matisar.
hom no pot dir analfabet imponentment.

intuïtiu, em vares dur als millors mestres de venusa,

més endavant de roma
i fins i tot em vas permetre anar a Grècia.

com t'ho podria agrair, pare.

em recorde.
jo escrivia, assegut a la taula,
i tu, dempeus darrere meu,
miraves els signes que traçava jo
com si anasses llegint-los
o patint-los,
no ho sé.

de vegades em demanaves que et llegís allò que jo havia escrit.

no ho entenies però ho intuïes.

el meu llatí ja no era el teu llatí.

i callaves després.

ara,
mentre escric açó,
et sent darrere, a les meues espatles,
et tinc o et necessite.

per això he interrumput un himne a venus
i t'he escrit açò
molt devotament,
pare.

Poema Vicent Andrès Estellès

Llibre d'exilis (1971)

No puc dir el teu nom. O el dic negligentment.
No puc dir el teu nom. Certs dies, certes nits,
em passen certes coses. Tinc el desig de tu.
Esdevens, aleshores, la meua sola pàtria.
No puc dir el teu nom. Esvelta, tendra, càlida.
Terriblement esvelta, dempeus, com una pàtria.
No puc dir el teu nom. Car, si el dic, l'he de dir
amb certa negligència. No puc dir el teu nom.
No és un desig tan sols sexual, conjugal.
És el desig del riu, i el llençol, i la brossa.
És un instint de pàtria. És el desig de l'arbre,
i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l'argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.
I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta.

No et diré "Anem ací". No et diré "Anem allà".
Només et diré "Anem". Quan ja siga arribada
l'hora, jo t'he de dir això només: "Anem".
I jo sé que aleshores te'n vindràs. Jo clouré
dins de la meua mà la teua, em miraràs
a penes -jo em riuré-, estaràs nerviosa,
i miraràs el sòl, i de sobte, després,
em miraràs també i també te'n riuràs;
i així, vull dir rient-nos, i amb la teua mà closa
dins la meua, anirem. No deixarem de riure.
I deixarem darrere quasi totes les coses:
poble, casa, carrer, pares, amics, parents.
I no les deixarem: no les recordarem.
De sobte tot això deixarà d'existir,
o mai no haurà existit. Com nosaltres. Nosaltres
tampoc no érem abans. Serem, només, de sobte.
(Un incís: em recorde, irremeiablement,
d'Adam i Eva sorgint del Paradís, tots nus,
amb el cap abatut sobre el pit... ¿Te'n recordes?)

Jo he amat els meus pares, he amat els meus germans,
he amat la meua filla, he amat la meua dona,
he amat el meu ofici, he amat la meua casa,
he amat el meu carrer, com he amat el meu poble
i he amat la meua pàtria; he amat la meua vida,
he amat les gents anònimes, he amat totes les coses,
he pecat molt, Senyor, he sofert molt, Senyor.
He amat la Mort perquè ella m'ha fet amar molt més.