Power Probe Butane Soldering Kit
Fa 5 mesos
dimarts, 26 de maig del 2009
divendres, 15 de maig del 2009
Literatures de l'exili. Retorn a Catalunya
Literatures de l'exili. Retorn a Catalunya
Del 21 d'abril al 21 de juny de 2009. Palau Moja (C. Portaferrissa, 1-3. Barcelona)
Perduda la guerra civil l’any 1939, Catalunya va veure marxar cap a l’exili els millors escriptors i intel·lectuals. El seu destí va ser, primer, França, des d’on va iniciar-se la diàspora que els duria a Anglaterra i a Suïssa, a la República Dominicana, a Mèxic, a l’Argentina o a Xile.
“Literatures de l’exili. Retorn a Catalunya”,comissariada pel crític literari Julià Guillamon i l'artista Francesc Abad, es podrà veure del 21 d’abril al 21 de juny a la sala d’exposicions del Palau Moja de Barcelona. L'exposició ens presenta la vivència d’aquests exiliats en una Europa sacsejada per la Segona Guerra Mundial i reconstrueix la relació amb els països d’acollida, a l’altre costat de l’Atlàntic, en una experiència que enfronta la literatura catalana amb els grans temes de la pèrdua de la identitat, de l’«altre» i de la vida a les grans metròpolis contemporànies.
L’exposició vol fer reviure l’experiència de l’exili a través de les veus i els testimonis dels seus protagonistes: la desaparició d’un món, els obligà a prendre decisions i a desenvolupar estratègies de supervivència, i també a obrir-se a nous horitzons, la qual cosa es va traduir en un gran nombre d’iniciatives culturals.
El projecte arrenca de l’exposició que es va veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona l’any 2005 i recull el material descobert durant les itineràncies per Llatinoamèrica. N’és fruit una nova exposició sobre l’exili dels escriptors catalans i la nova vida que els seus descendents han fet als països d’acollida.
dijous, 14 de maig del 2009
5. La poesia dels anys vuitanta i noranta
5.1 Introducció
Els canvis de la nova dècada van determinar uns plantejaments culturals completaments nous, que van consistir en la interrupció de la cultura de massa, l'estructuraciò de les primeres polítiques culturals amb diners públics, l'eclipsi de la societat civil en benefici de les institucions i finalment l'adequació de les ofertes culturals a les lleis del mercat. Tot plegat va derivar en la professionalització dels creadors i en un impuls de la indústria cultural (editorials, discogràfiquesa, publicacions, etc.)
5.2 Joan Margarit
5.3 Narcís Comadira
5.4 Francesc Parcerisas
5.5 Pere Gimferrer
5.6 Enric Casasses
5.7 Maria-Mercè Marçal
Els canvis de la nova dècada van determinar uns plantejaments culturals completaments nous, que van consistir en la interrupció de la cultura de massa, l'estructuraciò de les primeres polítiques culturals amb diners públics, l'eclipsi de la societat civil en benefici de les institucions i finalment l'adequació de les ofertes culturals a les lleis del mercat. Tot plegat va derivar en la professionalització dels creadors i en un impuls de la indústria cultural (editorials, discogràfiquesa, publicacions, etc.)
5.2 Joan Margarit
5.3 Narcís Comadira
5.4 Francesc Parcerisas
5.5 Pere Gimferrer
5.6 Enric Casasses
5.7 Maria-Mercè Marçal
diumenge, 19 d’abril del 2009
Dossier: Ramona, adéu
PARLEM DE REVOLTES
Un dels temes de Ramona, adéu és el de la revolta, entesa com la conseqüència d’un conflicte. De conflictes n’hi ha hagut sempre, i de tota mena: generacionals, personals, socials, bèl·lics, etc. Montserrat Roig, a la novel·la que treballeu (i, en general, en tota la seva obra), explica conflictes, lluites, revoltes...
Ramona, adéu gira a l’entorn de dos eixos fonamentals: el context històric del segle xx, marcat per grans canvis, i la lluita interior de les protagonistes per desenvolupar-se en aquest context. Eixos que destrierem de la següent manera:
Les revoltes externes ens explicaran el context històric fent referència als fets històrics més importants d’aquest segle.
Les revoltes internes ens explicaran la lluita interior de les protagonistes, i la seva evolució psicològica.
4. REVOLTES INTERNES
Els grans canvis que s’han produït al llarg de la història no només han afectat la col·lectivitat, sinó també l’individu. Les protagonistes de Ramona, adéu lluiten, cadascuna a la seva manera, per construir la seva pròpia identitat; és a dir, fan la seva petita revolta individual com a reacció contra els fets externs que els ha tocat viure.
Les tres Mundetes viuen una insatisfacció personal que es manifesta, sobretot, en les seves relacions amoroses i que reflecteixen un dels temes predilectes de l’autora: la llibertat i la independència de la dona en tots els aspectes.
Encara hi ha dones que tenen por de ser elles mateixes, d’expressar les seves opinions, de manifestar-se davant del món, potser perquè se senten atacades pel seu entorn i prefereixen adaptar-s’hi, potser perquè, avui dia, mantenir una actitud crítica i reflexiva, lluitar per la pròpia autonomia i desitjar una vida afectiva plena al mateix temps, no són coses fàcils.
[...] És la lluita per aconseguir una nova identitat humana a partir del fet biològic d’haver nascut dona, és aconseguir, juntament amb els homes, una categoria nova i superior: la de persona.
M. Roig, Mujeres en busca de un nuevo humanismo (p. 4-5)
[traducció: M. C. Farreras i M. Manresa]
4.1. El món intern de l’àvia
4.2. El món intern de la mare
4.3. El món intern de la filla
4.1. El món intern de l’àvia
1. L’àvia Mundeta es caracteritza per l’individualisme, l’esperit de llibertat i l’idealisme, la qual cosa farà que busqui fora del matrimoni la seva realització com a dona. Aquesta és la seva revolta individual. La seva relació amorosa amb en Víctor Amat, l’estudiant, l’ajudarà a trencar les formes convencionals de l’època que li ha tocat viure. Podem establir un clar paral·lelisme entre aquest personatge i la protagonista de Madame Bovary: M’agradaria poder dir, com madame Bovary, que tinc un amant. Però és mentida. Estic ferida d’amor i morta de por. (p. 133)
Per a entendre millor aquest personatge, llegiu el fragment que teniu a continuació sobre el Romanticisme i, després, feu les activitats que segueixen.
El Romanticisme és un moviment d’adscripció burgesa que aparegué a Europa al darrer quart del segle xviii. Més concretament, el seu inici fou a Alemanya i Anglaterra; posteriorment, al principi del segle xix, es va anar propagant per Europa amb algunes variants pròpies de la personalitat específica de cada literatura.
El moviment té unes característiques oposades, en la majoria d’aspectes, al moviment immediatament anterior, que es basava en la raó, l’equilibri, la mesura, els refinaments, els artificis, les normes... Els escriptors romàntics es rebel·laren i s’oposaren a aquesta literatura representativa de l’antic règim; proposaren una visió nova de la vida més d’acord amb el món d’aleshores. Si abans el que regia per excel·lència era la raó, ara ho faran el sentiment, la imaginació; oposaran també a la norma la llibertat de l’artista. […]
À. Bosch i P. Puimedon, Iniciació a la història de la literatura catalana (p. 183)
a) Subratlleu les idees principals del text següent i, després, feu-ne un resum.
-El Romanticisme és un moviment d'ascripció burgesa que aparegué a Europa al darrer quart segle XVIII.El seu inici fou a alemanya i Anglaterra,al principi del segle XIX es va anar propagant per Europa.
Les caractersístiques oposades en la majoria al moviment anterior que es basava en la raó,l'equilibri,la mesura,els refinaments,els artificis,les normes.
Els escriptors rimàntics proposaren una visió nova de la vida.
b) Després d’haver entès en què consisteix el Romanticisme, llegiu el que escriu l’àvia Mundeta i busqueu les actituds romàntiques del personatge.
6 de desembre 1894.
[...] M’agrada la presència d’en Francisco. Encara que de vegades hi voldria endevinar, al seu rostre, una espurna de melangia, la tristesa dels esperits romàntics, dels qui no esperen res d’aquest món. (p. 31)
7 de desembre de 1894.
No sé per què em caso. [...] La mamà i jo no ens entenem. Entestada a convertir-me en una senyoreta, m’ha privat tota la vida de llegir, que és l’única cosa que m’agrada una mica. Havia de fer puntes de coixí, sempre amb els boixets entre mans. Mentre, somiava en les meves heroïnes dels llibres, les santes i les reines, que em feien companyia cada nit, amagada a les golfes i amb una espelma al costat. El Francisco m’ha dit que només té un llibre, El buen muchacho, de Paul de Koch. (p. 38-39)
Còpia les actituds romàntiques de l’àvia Mundeta:
1.Hi voldria endevinar,al seu rostre,una espurna de melangia,la tristesa dels esperits romàntics...
2.Entestada a convertir-me en una senyoreta,m'ha privat de llegir,que és l'unica cosa que m'agrada una mica.
3.Somiava en es meves heroïnes dels llibres,les santes i les reines,que em feien companyia cada nit.
Un dels temes de Ramona, adéu és el de la revolta, entesa com la conseqüència d’un conflicte. De conflictes n’hi ha hagut sempre, i de tota mena: generacionals, personals, socials, bèl·lics, etc. Montserrat Roig, a la novel·la que treballeu (i, en general, en tota la seva obra), explica conflictes, lluites, revoltes...
Ramona, adéu gira a l’entorn de dos eixos fonamentals: el context històric del segle xx, marcat per grans canvis, i la lluita interior de les protagonistes per desenvolupar-se en aquest context. Eixos que destrierem de la següent manera:
Les revoltes externes ens explicaran el context històric fent referència als fets històrics més importants d’aquest segle.
Les revoltes internes ens explicaran la lluita interior de les protagonistes, i la seva evolució psicològica.
4. REVOLTES INTERNES
Els grans canvis que s’han produït al llarg de la història no només han afectat la col·lectivitat, sinó també l’individu. Les protagonistes de Ramona, adéu lluiten, cadascuna a la seva manera, per construir la seva pròpia identitat; és a dir, fan la seva petita revolta individual com a reacció contra els fets externs que els ha tocat viure.
Les tres Mundetes viuen una insatisfacció personal que es manifesta, sobretot, en les seves relacions amoroses i que reflecteixen un dels temes predilectes de l’autora: la llibertat i la independència de la dona en tots els aspectes.
Encara hi ha dones que tenen por de ser elles mateixes, d’expressar les seves opinions, de manifestar-se davant del món, potser perquè se senten atacades pel seu entorn i prefereixen adaptar-s’hi, potser perquè, avui dia, mantenir una actitud crítica i reflexiva, lluitar per la pròpia autonomia i desitjar una vida afectiva plena al mateix temps, no són coses fàcils.
[...] És la lluita per aconseguir una nova identitat humana a partir del fet biològic d’haver nascut dona, és aconseguir, juntament amb els homes, una categoria nova i superior: la de persona.
M. Roig, Mujeres en busca de un nuevo humanismo (p. 4-5)
[traducció: M. C. Farreras i M. Manresa]
4.1. El món intern de l’àvia
4.2. El món intern de la mare
4.3. El món intern de la filla
4.1. El món intern de l’àvia
1. L’àvia Mundeta es caracteritza per l’individualisme, l’esperit de llibertat i l’idealisme, la qual cosa farà que busqui fora del matrimoni la seva realització com a dona. Aquesta és la seva revolta individual. La seva relació amorosa amb en Víctor Amat, l’estudiant, l’ajudarà a trencar les formes convencionals de l’època que li ha tocat viure. Podem establir un clar paral·lelisme entre aquest personatge i la protagonista de Madame Bovary: M’agradaria poder dir, com madame Bovary, que tinc un amant. Però és mentida. Estic ferida d’amor i morta de por. (p. 133)
Per a entendre millor aquest personatge, llegiu el fragment que teniu a continuació sobre el Romanticisme i, després, feu les activitats que segueixen.
El Romanticisme és un moviment d’adscripció burgesa que aparegué a Europa al darrer quart del segle xviii. Més concretament, el seu inici fou a Alemanya i Anglaterra; posteriorment, al principi del segle xix, es va anar propagant per Europa amb algunes variants pròpies de la personalitat específica de cada literatura.
El moviment té unes característiques oposades, en la majoria d’aspectes, al moviment immediatament anterior, que es basava en la raó, l’equilibri, la mesura, els refinaments, els artificis, les normes... Els escriptors romàntics es rebel·laren i s’oposaren a aquesta literatura representativa de l’antic règim; proposaren una visió nova de la vida més d’acord amb el món d’aleshores. Si abans el que regia per excel·lència era la raó, ara ho faran el sentiment, la imaginació; oposaran també a la norma la llibertat de l’artista. […]
À. Bosch i P. Puimedon, Iniciació a la història de la literatura catalana (p. 183)
a) Subratlleu les idees principals del text següent i, després, feu-ne un resum.
-El Romanticisme és un moviment d'ascripció burgesa que aparegué a Europa al darrer quart segle XVIII.El seu inici fou a alemanya i Anglaterra,al principi del segle XIX es va anar propagant per Europa.
Les caractersístiques oposades en la majoria al moviment anterior que es basava en la raó,l'equilibri,la mesura,els refinaments,els artificis,les normes.
Els escriptors rimàntics proposaren una visió nova de la vida.
b) Després d’haver entès en què consisteix el Romanticisme, llegiu el que escriu l’àvia Mundeta i busqueu les actituds romàntiques del personatge.
6 de desembre 1894.
[...] M’agrada la presència d’en Francisco. Encara que de vegades hi voldria endevinar, al seu rostre, una espurna de melangia, la tristesa dels esperits romàntics, dels qui no esperen res d’aquest món. (p. 31)
7 de desembre de 1894.
No sé per què em caso. [...] La mamà i jo no ens entenem. Entestada a convertir-me en una senyoreta, m’ha privat tota la vida de llegir, que és l’única cosa que m’agrada una mica. Havia de fer puntes de coixí, sempre amb els boixets entre mans. Mentre, somiava en les meves heroïnes dels llibres, les santes i les reines, que em feien companyia cada nit, amagada a les golfes i amb una espelma al costat. El Francisco m’ha dit que només té un llibre, El buen muchacho, de Paul de Koch. (p. 38-39)
Còpia les actituds romàntiques de l’àvia Mundeta:
1.Hi voldria endevinar,al seu rostre,una espurna de melangia,la tristesa dels esperits romàntics...
2.Entestada a convertir-me en una senyoreta,m'ha privat de llegir,que és l'unica cosa que m'agrada una mica.
3.Somiava en es meves heroïnes dels llibres,les santes i les reines,que em feien companyia cada nit.
Dossier: Ramona, adéu
1.4. Per poder fer una lectura més profitosa, us recomanem que, a mesura que llegiu, anoteu —seguint el model que us proposem— informacions útils. Això us ajudarà a entendre més bé el llibre.
Fets i personatges històrics:
ÀVIA:Guerra de les Colònies (1898),Alfons XIII,Incorporació de Gràcia a Barcelona(1898),Tramvia elèctric a Gràcia(24 de febrer de 1899).
MARE:Vaga de la Canadenca(febrer-març de 1919),Proclamació de la República(14 d'abril de 1931,Fets d'octubre 1934,Guerra civil(1936-1909),Explosió camió al costat del Coliseum(17 març 1938).
FILLA:Assamblea Constituent,Caputxinada(1966),Tancament Universitar de Madrid.
Llocs (noms de poblacions, de carrers i places, d’establiments...):
ÀVIA:Siurana ,Barri de Gràcia ,Bar Núria,Rambles,París,Barris de Gràcia i Eixample,Valldoreis,Liceu,Barri del Raval,C/Cardens,C/Flor de Lliri,C/ Moncada,C/Cremat Xic,C/Cremat Gran,C/Flassaders,C/Princesa,C/Tarantana,C/Fussina.
MARE:Voltans de Valldoreix,El Núria(Rambla),La Valenciana,Carretera de l'Arrabasada,Rambles,Bar Tostadero,Barri del Raval.
FILLA:Carretera de Sarrià,Tanganika,Acapulco,Safari,Meublé,Ripoll.
Referències musicals, pictòriques i literàries:
ÀVIA:
«Vals de Coppelia»,Bach,Madame Bovary,Claro de Luna,Vals de las Flores,El tributo de las cien doncellas,Vals de las Olas,Firulí,Firulà.
MARE:American Jazz,Samba,Cançó l'amour..oh l'amour,Tangos,Dansa.
FILLA:Otis Reading(soul),Pain in my heart,I'm depending on you.
Frases que us agradin especialment:
-Vostè caminava a poc a poc com si estés enamorat, què li diria, del paisatge o d’alguna cosa bonica.
-Ningú ho havia comprès que la seva facilitat no era més que una immensa dosi d'amor,una extraordinària capacitat d'estimar.
-La mamà,entesada a convertir-me en una senyoreta,m'ha privat tota la vida de llegir.
-M'agradaria poder dir,com Bovary,que tinc un amant.Però és mentida.Estic ferida d'amor i morta de por.
Fets i personatges històrics:
ÀVIA:Guerra de les Colònies (1898),Alfons XIII,Incorporació de Gràcia a Barcelona(1898),Tramvia elèctric a Gràcia(24 de febrer de 1899).
MARE:Vaga de la Canadenca(febrer-març de 1919),Proclamació de la República(14 d'abril de 1931,Fets d'octubre 1934,Guerra civil(1936-1909),Explosió camió al costat del Coliseum(17 març 1938).
FILLA:Assamblea Constituent,Caputxinada(1966),Tancament Universitar de Madrid.
Llocs (noms de poblacions, de carrers i places, d’establiments...):
ÀVIA:Siurana ,Barri de Gràcia ,Bar Núria,Rambles,París,Barris de Gràcia i Eixample,Valldoreis,Liceu,Barri del Raval,C/Cardens,C/Flor de Lliri,C/ Moncada,C/Cremat Xic,C/Cremat Gran,C/Flassaders,C/Princesa,C/Tarantana,C/Fussina.
MARE:Voltans de Valldoreix,El Núria(Rambla),La Valenciana,Carretera de l'Arrabasada,Rambles,Bar Tostadero,Barri del Raval.
FILLA:Carretera de Sarrià,Tanganika,Acapulco,Safari,Meublé,Ripoll.
Referències musicals, pictòriques i literàries:
ÀVIA:
«Vals de Coppelia»,Bach,Madame Bovary,Claro de Luna,Vals de las Flores,El tributo de las cien doncellas,Vals de las Olas,Firulí,Firulà.
MARE:American Jazz,Samba,Cançó l'amour..oh l'amour,Tangos,Dansa.
FILLA:Otis Reading(soul),Pain in my heart,I'm depending on you.
Frases que us agradin especialment:
-Vostè caminava a poc a poc com si estés enamorat, què li diria, del paisatge o d’alguna cosa bonica.
-Ningú ho havia comprès que la seva facilitat no era més que una immensa dosi d'amor,una extraordinària capacitat d'estimar.
-La mamà,entesada a convertir-me en una senyoreta,m'ha privat tota la vida de llegir.
-M'agradaria poder dir,com Bovary,que tinc un amant.Però és mentida.Estic ferida d'amor i morta de por.
2. Una de les claus per a entrar a la novel·la és descobrir com estan narrats els fets. Feu les activitats següents, que us ajudaran a entendre millor Ramona, adéu des del principi:
a) Localitzeu aquest fragment a la pàgina 58: Estava cansada, les varius em tibaven la pell de les cames, els peus em feien molt de mal per les durícies [...] Després, busqueu aquest altre de la pàgina 161: Les cames ja no em feien mal, com si les varius s’haguessin tornat rajolins de mel.
b) Hi ha alguna semblança entre aquests dos fragments? Quins canvis hi veieu?
-És la mateixa persona,a la mundeta primer li feien mal les varius ja que era
embarassada,desprès va tindre el fill i ja no li feia mal.
c) En tots dos casos s’utilitza la primera persona? Si.
d) Els fets narrats poden fer referència al mateix personatge? Si.
3.
3.1. Entre les pàgines 53 i 59 hi ha una data que us permetrà saber en quina època se situen els fets. Localitzeu-la.
-17 de març de 1938.(2a Guerra Mundial).
3.2. A la pàgina 59 hi ha una altra data.
a) Quina? 17 de juliol.
b) Es tracta de la mateixa època? Si
c) S’expliquen els mateixos fets? No
3.3. Llegiu de la pàgina 63 a la 88.
a) Quines dates apareixen en el diari de l’àvia?
-10 de gener 1898.
- 6 de desembre 1894.
- 7 de desembre 1894.
- 15 de desembre 1894.
-17 de desembre 1894.
b) Entre el 7 de desembre de 1894 i el 10 de gener de 1898 hi ha espais en blanc significatius. Què creieu que separen?
-Diferents mundetes.
- Èpoques i personatges diferents.
dijous, 16 d’abril del 2009
Resum Monserrat Roig
Pàgines 19 i 20.
Els setanta
A la dècada dels setanta es fa el Procés de Burgos contra militants d'ETA que van ser condemnats a mort. Roig va participar en la tancada al monestir de Monserrat.
Víctor Català va guanyar un premi amb un recull de narracions, on l'escriptora inaugura les constants de la seva obra: el protagonisme de la dona.
La seva primera novel.la va ser "Ramona, adéu"(1972), narra la història de tres dones.
Guanyà el premi de Sant Jordi amb "El temps de les cireres"(1977). En aquests llibres dóna la seva visió de la petita burgesia, també narra la realitat a través de la mirada de les dones i combina l'escriptura amb la docència.
Va treballar com a lectora de llengua espanyola a la Universitat de Bristol, i més tard serà professora visitant a la Univesitat de Glasgow i a la de Phoenix.
Els setanta
A la dècada dels setanta es fa el Procés de Burgos contra militants d'ETA que van ser condemnats a mort. Roig va participar en la tancada al monestir de Monserrat.
Víctor Català va guanyar un premi amb un recull de narracions, on l'escriptora inaugura les constants de la seva obra: el protagonisme de la dona.
La seva primera novel.la va ser "Ramona, adéu"(1972), narra la història de tres dones.
Guanyà el premi de Sant Jordi amb "El temps de les cireres"(1977). En aquests llibres dóna la seva visió de la petita burgesia, també narra la realitat a través de la mirada de les dones i combina l'escriptura amb la docència.
Va treballar com a lectora de llengua espanyola a la Universitat de Bristol, i més tard serà professora visitant a la Univesitat de Glasgow i a la de Phoenix.
Poema de SANT JORDI
“Súnion, t'evocaré de lluny”, de Les elegies de Bierville (1943) | |
Elegia segona Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,
per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
