SOLITUT

SOLITUD

LA MUNTANYA DE "SOLITUD"

Maragall es sorprèn de la reacció que li causa
la novel.la. Veu clarament que la muntanya és
una altra protagonista.

Li escriu a Víctor Català per felicitar-lo per la
seva obra per carta.

Li diu a Català que una figura imprtant per ell
és el pastor, que és forta i dolça, y la
muntanya, que fa sentir el mateix que quan
un va a la muntanya en els tres primers capítols.

Català diu que ell no veu al pastor com una figura
tan dolça com descriu Maragall i quan parla de la
muntanya en realitat parla de la muntanya que ell
coneix, la muntanya pirinenca, que tres mesos
després, li escriurà, estupefacte:

Pensa que a la muntanya n'hia ha fins l'olor, per
això diu que no coneix l'alta muntanya y tenia
per indestructibles la relació entre l'art i la vida.

Jo em faig càrrec de la intuició artística.
La sensació de la vida de les muntanyes com
vostè dóna en "Solitud" sense haver-hi estat,
ho tinc per maravella i pogués dir-me com ha
estat això, em faria una gran mercè.