| Nocturn La gesta dels estels |
—com un fantasma estès
i graponer per terra
s'allargassa mon ombra si em segueix la farola
de tant com s'allargassa semblo una xemeneia
tot jo fet de maons
sota la son que em pesa
—ara el plat de la lluna ha caigut d'un teulat
cèrcol prim de paper:
ha caigut i s'esberla
corre més que no jo si li encercava el pas
s'ha menjat tots els gossos
i ha fet mon ombra enrere
—la lluna s'ha estimbat
per la porta del gat
del forn de pa de casa:
demà em menjaré llesques
amb la nata ensucrada
—el son me té el cor pres
que EL COIXÍ M'ENLLUERNA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada