Pilar Prim, de Narcís Oller

Pilar Prim és la darrera gran novel·la de Narcís Oller i la que, des del punt de vista estètic, és la més aconseguida. Es va publicar el 1906, ara fa cent anys, després d’un procés de gestació llarg i de nombrosos dubtes de l’autor, que ell mateix explica en les seves Memòries literàries.

Pilar Prim continua alimentant-se (sobretot als primers capítols) dels nombrosos materials de la realitat (paisatgístics, legals, de costums) que el lector del seu temps identificava clarament i que l’actual encara pot reconèixer, perquè Narcís Oller no renuncia en cap moment a la poètica realista, a construir les seves obres a partir de l’observació del món. En aquest cas el narrador descriu acuradament el viatge a Puigcerdà, que l’autor feia habitualment amb motiu dels seus estiueigs, i els paratges de la Cerdanya, que coneixia prou bé, així com la ciutat de Barcelona, i els conflictes legals que poden sorgir arran d’una disposició testamentària. Aquesta primera part ens pot servir encara avui dia per fer un recorregut pel territori, un viatge literari i real amb tren, observant la fisonomia dels grans plans panoràmics, de les estacions, de les concentracions industrials de les antigues colònies tèxtils, i reconèixer-hi tot d’elements paisatgístics inclosos a la novel·la que d’una manera o altra encara formen part del nostre entorn, al costat d’aquells elements que formen part dels costums d’una època reculada i que imaginarem perfectament en aquest escenari natural.