La Mancomunitat

La Mancomunitat de Catalunya va portar importants millores al país. En Dragui, el narrador de la sèrie "Història de Catalunya", explica com es va crear i destaca altres aspectes de l'època, com el pistolerisme o el naixement del noucentisme.

L'any 1911 van tenir lloc diverses reunions de delegats de les diputacions provincials, presidides per Enric Prat de la Riba, que tenien com a objectiu engegar un projecte per agrupar totes quatre diputacions en una sola Diputació de Catalunya. Així va néixer la Mancomunitat, que va ser el primer pas per demanar l'autonomia.

Després d'un llarg procés de tràmits, el 26 de març de 1914, la Mancomunitat de Catalunya va obtenir llum verda. Era el primer organisme públic nacional després de 200 anys, justos, de la guerra de Successió.

La Mancomunitat va dur a terme un programa d'acció per modernitzar Catalunya que va afectar els ferrocarrils, les conduccions d'aigua, els telèfons, les escoles... Es van crear, per exemple, l'Escola Superior d'Agricultura i l'Escola del Treball.

Un dels encerts de la tasca de Prat de la Riba va ser aconseguir la col·laboració de persones de tota mena d'idees i tendències. A Pompeu Fabra li va encarregar l'elaboració d'una gramàtica i un diccionari per ordenar la llengua; a Pau Vila, l'organització territorial de Catalunya en municipis i comarques; a Eduard Fontserè, la creació del Servei Meteorològic de Catalunya i, a Josep Comas, que estudiés el cel des de l'Observatori Fabra. Comas i Solà va ser un gran astrònom. Va descobrir dos cometes, una estrella variable i onze asteroides, un dels quals el va batejar amb el nom de Barcelona.

Rosa Sensat, Alexandre Galí, Manuel Ainaud i Joan Bardina van seguir el mètode creat per la pedagoga Maria Montessori a Itàlia. L'Escola Montessori es va instal·lar a la Casa de la Maternitat de la Diputació.

Prat de la Riba va impulsar nombroses organitzacions: escoles d'infermeres, d'art dramàtic, d'estudis comercials, biblioteques, museus...

L'any 1914, l'assassinat del príncep Ferran d'Àustria a Sarajevo va fer esclatar la Primera Guerra Mundial. Espanya no hi va entrar i la indústria en va treure profit.

Pocs anys després, a Mèxic hi va tenir lloc la revolució política i agrària, amb dos caps populars: Pancho Villa i Emiliano Zapata.

L'any 1917, Lenin va triomfar amb la revolució boltxevic a Rússia i això va encoratjar els obrers, que van veure que la presa del poder era possible.

Era l'època de personatges com Francesc Cambó, federalista, o Àngel Pestaña, anarcosindicalista; però també dels pistolers a sou de la patronal, que tenien al seu punt de mira el líder sindical Salvador Seguí, anomenat "el Noi del Sucre", i Francesc Layret, polític i advocat dels obrers. Va ser un temps de vagues que paralitzaven la indústria, bombes, pànic i mort.

Pel que fa a la cultura, va sorgir el noucentisme, un nou moviment cultural i artístic que va trencar amb el modernisme. El noucentisme es basava en la mesura i la serenitat mediterrània clàssica.

Eugeni d'Ors, filòsof i assagista, va ser un dels teòrics del noucentisme. Va dirigir el Departament d'Instrucció Pública de la Mancomunitat i va ser secretari de l'Institut d'Estudis Catalans.

Altres representants del noucentisme van ser el poeta Josep Carner, el pintor Joaquim Torres Garcia i la il·lustradora Lola Anglada.