Resum: pàgina 10 "Maria Rosa"

El teatre en l'obra de Guimerà

Es va arribar al punta que calia aixecar el teatre, després d’una època folklòrica, es va aprofitar una plataforma comunicativa per eixamplar els límits de la cultura catalana.
En el teatre s’aconseguia potenciar una literatura nacional i s’adoptà una innovació:
el decasíl.lab.
Entre l’any 1879 i 1890, hi ha una insistència en la tragèdia romàntica de tema históric, amb una utilització personal del vers i una inseguretat creativa.
Hi ha un conflicte excessiu que desgavella el conjunt: Judit de Welp (1884), El fill del Rei (1886).Els personatges centrals apareixen com èssers extraordinaris.
La tragedia més destacada d’aquesta etapa és Mar i Cel (1888).

De l’any 1890 fins al 1900 comença el segon període on Guimerà assoleix una qualitat destacada i una producción personal.
A través del conreu del sainet costumista és La Sala d’espera (1890), on s’habitua a la creació d’un ambient versemblant i utilitza la prosa.
On s’esdevenien els conflictos socials, anarquisme i corrupción política era en les següents obres: En Pólvora (1890), La festa del blat (1896) i La farsa (1899).